BAIX CONTINU

ITERACIÓ

​I

Ets allà

arrelada dins l'úter

dels sons,

expandint-te en cercles

pel tel de l'aire.

El silenci vibra.

I tu vibres

desarrelant-te,

lliscant fins a l'abisme

dels mots.

II

Et vesteixes d'espines,

no vols resquitllar.

Se't fa difícil respirar-te.

Caus.

Les pedres t'espellen les mans

i el silenci t'amara els peus.

Es desfullen com ganivets

dins l'aigua de l'origen.

III

Des del cordó umbilical fins aquí

hi ha moltes passes.

I ara ets en aquest punt.

Sense el cos,

sense els músculs

de les hores,

sense matí

ni mans que facin volar el vent.

En el redol de les paraules,

ets gel d'hivern i agost cremat,

t'alliberes de l'ombra,

et deixes caure en el si de la llum.

IV

No hi estàs sola.

Hi ha els somnis adormits

que un dia es lleven i ocupen la taula,

els rostres que saliquen

gotes de llum,

les feres que t'habiten

i et mosseguen el pit,

els deserts on s'ajacen les osseres,

els miratges que esclaten sense brúixola.

Hi ha les paraules

que signes amb la sang,

amb l'agonia

d'una altra soledat.

​

V

Has de cremar la casa,

tots els límits.

Tallar les nogueres,

rendir-te al cel de març,

deixar que el llit l'ocupi una altra,

que l'alè sigui curt,

molt més que el pensament.

Has d'habitar l'última llum,

cedir a la voluntat del vent

per esquinçar la boira.

I et quedarà només

resseguir a poc a poc

la mateixa paraula.