BAIX CONTINU (2021)

 

ITERACIÓ

I

 

Ets allà 
arrelada dins l’úter
dels sons,
expandint-te en cercles
pel tel de l’aire.
El silenci vibra.
I tu vibres
desarrelant-te,
lliscant fins a l’abisme
dels mots.


II

 

Et vesteixes d’espines,
no vols resquitllar.
Se’t fa difícil respirar-te. 
Caus.
Les pedres t’espellen les mans
i el silenci t’amara els peus.
Es desfullen com ganivets 
dins l’aigua de l’origen.


III

 

Des del cordó umbilical fins aquí
hi ha moltes passes.
I ara ets en aquest punt.
Sense el cos,
sense els músculs 
de les hores,
sense matí
ni mans que facin volar el vent.
En el redol de les paraules,
ets gel d’hivern i agost cremat,
t’alliberes de l’ombra,
et deixes caure en el si de la llum.

 

 

IV


No hi estàs sola.
Hi ha els somnis adormits
que un dia es lleven i ocupen la taula,
els rostres que saliquen 
gotes de llum,
les feres que t’habiten 
i et mosseguen el pit,
els deserts on s’ajacen les osseres,
els miratges que esclaten sense brúixola.
Hi ha les paraules 
que signes amb la sang,
amb l’agonia 
d’una altra soledat.

 

V


Has de cremar la casa,
tots els límits.
Tallar les nogueres,
rendir-te al cel de març,
deixar que el llit l’ocupi una altra,
que l’alè sigui curt,
molt més que el pensament.
Has d’habitar l’última llum,
cedir a la voluntat del vent
per esquinçar la boira.
I et quedarà només
resseguir a poc a poc
la mateixa paraula.