LA LLUM PRIMERA  (2005)

 

 

TOTS ELS MARS

​

Ser camp vol dir ser tots els camps

amb flors i blat o bé pomeres

i magraners a les vorades.

Ser mar vol dir ser tots els mars,

l’essència del blau a les cales serenes

i navegar per sempre sense rumb.

Ser branca és ser totes les branques,

les del bedoll i el freixe, la saula i el xiprer:

traçar nous viaranys en cels inexplorats.

Un llibre és tots els llibres:

la llum de l’univers, les lletres de milers

d’alfabets existents, perduts o bé increats.

Una veu és la veu de tots aquells que callen,

la veu dels oblidats, dels qui no tenen veu:

és la teva i la meva.

Un ésser viu és tots els éssers vius:

els ulls de l’un són tots els ulls,

les mans, totes les mans.

Vivim en cada veu, morim en cada cos.

 

 

GILGAMES PARLA A ENKIDU

                           

                              Sóc jo qui ploro per Enkidu, el meu amic,

                              esclato en llàgrimes amargues, com una ploranera.

                                                                     (Del Poema de Gilgames)

On és la teva veu?

He après a escoltar el freixe enmig de l’era,

a estrafer el vol de cada fulla a la tardor

i a planar com una àguila coberta de silenci.

He après a reconèixer el crit del xot

que llisca sobre l’aigua de les fulles

i a sentir el plor que brolla de la terra.

Com una font estèril m’he passejat pels erms

buscant el déu callat de cada planta,

de cada insecte inerme batut pel temporal.

He palpat als joncars la remor de la tarda,

el tritlleig de la pluja en els còdols del riu,

el ritme blanc en el filat de l’ona.

M’he fet curculla buida dins la sorra,

parpella transparent perquè la llum del mar

reposi sobre l’ombra dels meus ulls.

 

On és la teva veu?

 

 

PASSEIG

​

Hem vingut passejant,

collint els lliris blaus dels recs plens d’aigua freda.

Porto un jersei vermell -el color que t’agrada-

i les sabates negres:

no són les de xarol d’aquell dia del Ram.

Dono la mà als meus fills: els he vestit de festa

perquè els vegis mudats, com les palmes amb sucre

i aquells tortells amb massapà.

Juguen i canten:

no els sents la veu com l’aleteig de l’heura

que t’amanyaga?

                              Parla’ls, avui, que escoltin

les paraules que un dia tu em vas dir.

 

Quan hagi mort la tarda,

tornarem cap a casa. Als ulls durem escrita

la llum d’aquest capvespre i als dits la teva veu.

 

​

 

AMB LA NEU ENTRE ELS DITS

​

Si algun dia em trobaves amb la neu entre els dits

i el gel dins de les venes, amb el vestit de molsa

i el cor ben ple de fulles que haurà sembrat la nit,

no temis res:

porta’m de dins l’aljub l’aigua d’agost,

recull les flors que ha fecundat la tarda:

amb els pètals et teixiré un jersei

i amb els estams hi trenaré la llum,

perquè els teus ulls encenguin la flama del desembre.

​