QUADERN D’ERINNA DE TELOS   (1989)

 

 

OFERIMENT                                                            

                 

Et dono el crit que fuig de mi cada alba

quan m'inclino a la terra i faig un pas,

els pensaments inquiets, les pregàries

que adreço als déus, a l'aigua i als sembrats.

 

Et dono el bell silenci de la casa

i el dring suau dels fils que hi ha al terrat,

les flors que s'agenollen a les tanques

i el vent que lentament les fa gronxar.

 

Et dono també el cant que neix de l'ànima

i la veu que el teu cos va acaronar,

però no et donaré el meu nom, l'essència

del que sóc i vaig sent ni el llarg combat.

 

 

EM PLAU EL MAR...

 

Em plau el mar que parla al vianant

dels jocs de llum del blau sobre les cales,

de les ones profundes sense randes,

dels dits fins de les algues i el coral.

 

També em plau esguardar l’aire i el cel

esplendents i uns quants núvols que dibuixen

el cap del cancerber o el gall de l’alba:

tots són captius de formes sense nom.

 

I em plau ser al cos de l’àlber que fresseja

o dins el riu vivent, teler de foc,

fer-me jacint flairós en terra aspriva

o garlanda de mots per dir-te el cos.

 

 

EPIGRAMA AMORÓS

 

Cantaré per a tu himnes d’amor,

aquells que t’abelleixen quan t’adorms,

i tocaré la cítara amb tendresa

perquè les notes et vetllin els somnis.

Trenaré una corona amb lliris d’aigua

i amb roses blanques com núvols del cel

i et teixiré un vestit de lli i de seda

perquè el llueixis quan vingui l’estiu.