TRES NOTES I EL SILENCI  (1989)

 

                                                        (In memoriam Rosa M. B.)

 

Cada instant del meu viure és una ofrena

als teus passos silents, al teu somriure.

Cada arbre de la plana és teu en els meus ulls.

Cada contrada que petjo et pertany:

els viarons, les ombres i les cases,

el dia que s’escola delerós

i la plàcida veu de les onades,

els captards acolorits ran de l’aigua,

les soques despullades de la platja

i les petxines blanques,

les oliveres sorgides al lluny

perfilant les muntanyes clenxinades,

i els joncs que es bressen i allarguen els braços

al vent impetuós.

Es per a tu la Vida que desgrano.

 

 

TANKES

 

Ets com la platja

de còdols i petxines

curulls de somnis:

t’embadaleix l’estrella

i t’encisa la lluna.

 

Estimo l’aura

que enjoia l’ona dúctil

i la gavina,

la que et bressa amb tendresa

quan t’adorms. Horabaixa.